Perfil dels ponents: ponències i experiències
Dijous 16 de juliol
Ponència: “Hostings vingueren que de casa ens tragueren”
GENÍS ROCA
És soci director de RocaSalvatella, empresa de consultoria estratègica sobre els usos que les empreses i les institucions poden fer de les xarxes.
Ha estat director general de Infonomia, la xarxa degana d'innovació, i anteriorment va ser gerent de les iniciatives a Internet de la Universitat Oberta de Catalunya. Va iniciar la seva activitat professional el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona on va ser responsable de l'Àrea de Microinformàtica.
Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitat Arqueologia, i MBA per ESADE, ha format part de diferents consells d'administració i he estat gerent i vicepresident de la Xarxa Virtual de Consum, una cooperativa virtual de consum amb més de 30.000 socis.
Està especialment interessat en els models de presència a Internet, tant per a persones com per a empreses i institucions, així com en l'anàlisi i difusió de les causes i conseqüències que hi ha al voltant de l'anomenada web 2.0.
Taula rodona: "Quin ha de ser el perfil del professional dels serveis lingüístics del segle XXI en relació amb les TIC?"
XAVIER ARDERIU i MONNÀ
Professional de la localització i la traducció tècnica.
Després d'un any dedicat a la normalització lingüística com a tècnic del CPNL, va entrar a treballar al Departament de Traduccions d'IBM Espanya, l'any 1992, i des d'aleshores s’ha centrat en la localització de productes informàtics des de diversos enfocaments, destacant la gestió de projectes i l'establiment i aplicació de processos de control de qualitat en els productes informàtics finals (programaris i documentació relacionada).
Ha desenvolupat tasques de cap de projectes en diverses empreses de traducció tècnica de Barcelona, i actualment treballa utilitzant la plataforma de la seva pròpia petita empresa, Lingua-x, SL.
ROSA COLOMER i ARTIGAS
Rosa Colomer és llicenciada en Filologia Catalana i màster en Lingüística Aplicada per la Universitat de Barcelona. S’ha dedicat professionalment a la terminologia, camp en què ha desenvolupat activitats de recerca, assessorament i formació. Des de setembre de 2002 és la directora del Centre de Terminologia TERMCAT.
MEIUS FERRÉS
És formada en Filologia Catalana a la UAB, on posteriorment va fer els cursos de doctorat en Lingüística Teòrica.
Ha estat professora de fonologia, morfologia i sintaxi a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, i ha impulsat iniciatives interuniversitàries en l'àmbit de l'ensenyament i la promoció de les llengües, d'àmbit català i estatal. També ha coordinat alguns projectes com el curs Speakc@t o el programa Interc@t (2a fase).
Des del 1998 i fins el 2009 ha estat cap del Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona. Actualment coordina el projecte europeu Cultur Pro i des del mes de maig d’aquest mateix any treballa al Comissionat d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya.
ANTÒNIA MARTÍ
Nascuda el gener de 1950, és doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. Ha treballat en els camps de la lingüística, lexicografia i semàntica computacional, i la lingüística de corpus i ha participat en nombrosos projectes de recerca d’aquests àmbits. Ha publicat nombrosos estudis sobre lingüística d’àmbit català, estatal i europeu.
És promotora, de CLiC, Centre de Llenguatge i Computació de la Universitat de Barcelona, que té una experiència de més de 20 anys de recerca en l'àrea de la Lingüística Computacional; i que ha donat lloc a l’empresa derivada Thera, Centre de Llenguatge i Computació S.L.
VICENT PARTAL MONTESINOS (Moderador)
Nascut a Bétera el 1960, és periodista i director de Vilaweb. Ha treballat també a El Temps, Diari de Barcelona, TVE, Catalunya Ràdio, El Punt i La Vanguardia, entre d’altres mitjans; i és considerat un dels pioners de la difusió de la xarxa Internet als Països Catalans.
L'any 1994 va crear el primer sistema informatiu a Internet dels Països Catalans, i de l'estat espanyol, anomenat El Temps Online.
L'any 1995 va crear Partal, Maresma & Associats empresa dedicada a assessorar sobre l'ús d'Internet i facilitar-ne l'accés, de la qual va sortir el directori La infopista catalana que, el 1996 va donar lloc al diari electrònic en català Vilaweb.
Intervenció del Sr. Joan Solà i Cortassa, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
JOAN SOLÀ I CORTASSA
Joan Solà i Cortassa, nascut a Bell-lloc d'Urgell el 1940, estudia Magisteri a Lleida i el 1965 obté el títol de Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, on també realitza el doctorat en Filologia Catalana (1970). Posteriorment amplia els estudis en Lingüística General a les Universitats de Reading i d'Exeter (Gran Bretanya). Des de 1966 és professor de Lingüística Catalana a la Universitat de Barcelona i a finals de 1983 obté la càtedra de Llengua i Literatura Catalanes de la mateixa universitat. També ha estat professor de Lingüística Catalana i d'altres matèries de lingüística general en diverses institucions, públiques o privades. Des de 1999 és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, del qual n'és vicepresident segon des del juny del 2009. També forma part de la Comissió Catalana de Relacions amb la UNESCO. Entre altres distincions, el 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i recentment ha estat nomenat Doctor Honoris Causa de la Universitat de Lleida i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009.
És autor d'una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i altres matèries de lingüística i sociolingüística. Entre d'altres, és codirector amb Jordi Mir de l'edició de les Obres completes de Pompeu Fabra, editor de L'obra de Joan Coromines: cicle d'estudi i homenatge (1999) i director de la Gramàtica del català contemporani (la quarta edició, definitiva, és del 2008).
Divendres 17 de juliol
Ponència: "L'impacte de la immigració internacional: reptes i oportunitats"
JORDI BAYONA
Jordi Bayona i Carrasco és llicenciat en Geografia (UB, 1998) i doctor en Demografia (UAB, 2006). Fins l’any 2008 va desenvolupar la carrera al Centre d’Estudis Demogràfics, i actualment treballa al Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona, amb una beca postdoctoral Juan de la Cierva, del Ministerio de Ciencia e Innovación. Ha participat en diversos projectes d’investigació centrats en la immigració internacional. Entre les seves àrees d’investigació preferent destaquen l’anàlisi demogràfica dels fluxos migratoris internacionals, la distribució espacial de la població de nacionalitat estrangera i l’estudi de la relació entre immigració i habitatge.
Taula rodona: "L'acolliment lingüístic de persones nouvingudes en un context social multilingüe"
RICARD MARTÍ FELIPO
Economista. Tècnic en gestió d'empresa, és cap d'Organització d'El Corte Inglés a Barcelona.
EMPAR PONT i ALBERT
Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de València, és professora de llengua i literatura catalanes.
Va néixer a Albaida (País Valencià), el 1957. Vinculada a diverses entitats culturals de la ciutat, va ser directora de l’IES Salvador Vilaseca de Reus des de 1987 fins al 1999. Regidora des de 1995, des de 2001 és regidora de Política Lingüística i sempre ha estat vinculada al Consell del Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura, bé com a membre, bé com a presidenta.
Actualment és la regidora cap d'àrea de Cultura i segona tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Reus.
MERCÈ SOLÉ i SANOSA
Llicenciada en Història per la UAB i en Filologia Catalana per la UB, Màster en Planificació i Serveis Lingüístics també per la UB.
Ha impartit docència i coordinat les pràctiques del Màster en Planificació i Serveis Lingüístics organitzat per la UB entre els anys 1989 i 1992. Ha impartit classes de català per a adults, cursos de reciclatge i cursos per a funcionaris de l’Administració pública. Ha treballat a la Direcció General de Política Lingüística en temes de gestió i programació didàctica i al Consorci per a la Normalització Lingüística, on ha exercit diverses responsabilitats: direcció tècnica, cap dels serveis d’ensenyament i responsable de programes.
Des del setembre de 2005 treballa a Linguamón – Casa de les Llengües, a l’Àrea de Programes i Gestió, on ha desenvolupat els recursos i els serveis vinculats a Linguamón Bones Pràctiques.
FERRAN SUAY i LERMA
Doctor en psicologia, professor de psicobiologia de la Universitat de València i president de Tallers per la llengua.
Nascut a València el 1959, com a investigador en l'àmbit de la neurociència la seva recerca s'ha centrat en les respostes dels humans a diverses situacions estressants. El fet de parlar una llengua minorada n'és una. L'any 2004 es va crear el Taller d'Espai Lingüístic Personal, orientat a facilitar la fidelitat lingüística dels parlants de llengües minorades, que ja tenen consciència lingüística. Se n’han fet un centenar d'edicions als territoris de parla catalana i també al País Basc.
Actualment, des de Tallers per la Llengua s’han posat en marxa altres tallers adreçats a diversos tipus de parlants actuals o potencials (www.tallers.cat).
ELVIRA RIERA i GIL (Moderadora)
Llicenciada en Filologia Catalana, Màster en Planificació i Serveis Lingüístics per la UB i Màster en Funció Directiva per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Recentment ha publicat el llibre Ètica política i diversitat lingüística: per una política lingüística responsable. Aquest llibre, que es basa en el projecte final elaborat per al Màster en Funció Directiva i ha comptat amb el guiatge del professor Manuel Villoria, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, planteja diverses reflexions sobre els conceptes d’igualtat, llibertat, drets i deures dels ciutadans a partir de l’enfocament de la filosofia política, i fa una proposta d’aplicació d’aquesta base teòrica a la gestió de la diversitat lingüística.
Des de l’any 1986 Elvira Riera treballa a la Generalitat de Catalunya desenvolupant tasques relacionades amb la planificació i la política lingüístiques. Forma part de l’equip directiu de la Secretaria de Política Lingüística des de l’any 2000, i des del 2004 n’és la subdirectora general.
Experiències
ALÀ BAYLAC - FERRER.
Retolació en català i lèxics bilingües a Perpinyà
Professor a l'IFCT (Institut Franco-Català Transfronterer)
i membre de l'Institut Font Nova. Universitat de Perpinyà ; Vila de Perpinyà.
En el context particularment hostil de l’Estat francès i una situació sociolingüística bastant deteriorada, la Vila de Perpinyà ha volgut mirar de privilegiar operacions que facin el català el màxim de visible. Entre altres mesures que esmentaré, destaqui aquí la retolació sistemàtica en català a la ciutat : noms de carrers, entrades i sortides i direccions. Un altre eix que permet tocar desenes de milers de ciutadans és l’edició de petits lèxics bilingües sobre vocabulari general o sobre temes d’especial interès social, com ara el rugbi o la comunicació als bars
JOAN CARLES MARTÍ I CASANOVA.
Les associacions cívies per la llengua catalana a l'extrem sud del País Valencià: El cas d'El Tempir d'Elx
A la primeria dels 90 sorgeixen a l'Extrem Sud del País Valencià les associacions cíviques per la llengua a Alacant, Elx, Crevillent, Santa Pola, Guardamar, Novelda i Monòver. Plegades sumen més d'un miler d'afiliats. Es coordinen amb Escola Valenciana en les "Trobades d'Escoles Valencianes" de l'Alacantí, el Baix Vinalopó/Baix Segura i de les Valls del Vinalopó, les tres comarques més meridionals de llengua catalana amb l'annex de Guardamar al Baix Segura . Es dediquen, però, a la dinamització de l'ús social del català. Pel seu dinamisme cal destacar l'Associació per la Llengua El Tempir d'Elx (www.eltempir.cat) amb 260 afiliats i un gran prestigi. Elx és un punt clau en la normalització lingüística al sud del País Valencià. Joan-Carles Martí i Casanova ha estat president d'El Tempir entre 1993-2007 i n'és ara vice-president alhora que és membre de l'Associació per la Llengua La Gola de Guardamar on resideix ara i on treballa com a Cap del Servei de Turisme i de Residents Estrangers de l'Ajuntament de Guardamar.
MERCÈ VÀZQUEZ GARCIA. Universitat Oberta de Catalunya
Multilingüisme i TIC: el projecte TALAIA
La gestió lingüística d'una comunitat universitària és una qüestió complexa. D'una banda, perquè implica un conjunt enorme d'intercanvis comunicatius de tot tipus, entre col·lectius de diversa mena; d'altra banda, perquè generalment hi intervenen dues o més llengües; finalment, perquè cal garantir un nivell de qualitat alt, tenint en compte que es tracta d'un context acadèmic. Si a tot això hi afegim el fet que totes les comunicacions es desenvolupen en un entorn virtual i que s'articulen en l'eix temàtic de les noves tecnologies i la societat de la informació, un món innovador i absolutament dinàmic, aleshores la complexitat esdevé gairebé inabastable. Ara bé, la gestió d'aquesta complexitat s'ha pogut aconseguir sumant les experteses de dues institucions en matèria lingüística i aprofitant els avantatges que ofereixen les tecnologies lingüístiques.
PERE MAYANS. Experiències i iniciatives a l'Alguer
L'any 1993 naixia a l'Alguer, de la mà de Francesc Manunta, el CRP "Maria Montessori" amb la finalitat d'introduir a les escoles un tipus d'alguerès el més normatiu possible, tot i mantenint-ne l'algueresitat., i d'anar dotant d'eines el professorat que, d'una forma pràcticament voluntària, feia classes de llengua catalana. A partir d'aquesta iniciativa, i amb la col·laboració del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya s'han anat fent materials didàctics, que es presentaran en aquesta comunicació. També s'explicaran les experiències de foment de la llengua que s'han fet a l'Alguer.
ANDREU PULIDO BAZAGA. Cap del Servei de Llengües Modernes de la UdG. Projecte interuniversitari de qualitat en l'assessorament lingüístic
L'experiència mostra el treball realitzat en el marc del projecte Millora de la qualitat en l'assessorament lingüístic, en què han treballat els serveis lingüístics de la UAB, UB, UdG, UPC, URV i UV. L'objectiu últim del projecte és garantir uns serveis de qualitat dins l'àmbit de l'assessorament lingüístic universitari. Per assolir-lo, el projecte s'ha dividit en diverses fases. En la primera, s'han treballat dos aspectes cabdals: d'una banda, l'establiment d'un procediment per garantir la qualitat lingüística dels textos d'àmbit universitari (variables de qualitat, control de qualitat, etc.) i, de l'altra, el treball de bones pràctiques amb els col.laboradors (selecció, acollida, etc.). En properes fases està previst treballar altres aspectes, com poden ser els processos amb els clients, per exemple.
MIREIA ROSÉS I NOGUER. Coordinadora àrea ciutadania i immigració del Consell Comarcal d'Osona.
El Servei de Traducció i Interpretació per als serveis públics d'Osona
El Servei de traducció i interpretació per als serveis públics, és un recurs d'acollida per facilitar la comunicació entre els immigrants nouvinguts a Osona i els professionals dels serveis públics de la comarca a través d'un suport lingüístic oral. L'Àrea de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal d'Osona gestiona el servei de traducció que actualment ja compta amb més de 30 llengües, que són les llengües d'origen d'on són la majoria dels immigrants que resideixen a la comarca, i el posa a disposició dels 51 municipis de la comarca. Aquest servei és gratuït i està finançat pel Consell Comarcal d'Osona, per la Secretaria per a la Immigració i pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. El Servei de Traducció, s'acomoda al fet canviant del moviment migratori i, per tant, incorpora noves llengües en funció de les noves demandes que van sorgint.
TOMEU MARTÍ I FLORIT. Coordinador Obra Cultural Balear.
Campanya de sensibilització i participació ciudadana "Cafè per la Llengua"
L'Obra Cultural Balear ha posat en marxa una gran campanya de participació ciutadana a favor de la llengua catalana. La campanya consisteix en la suma de centenars de reunions de petit o gran format per explicar a persones de diferents sectors socials la seva tasca actual i per sensibilitzar els participants a favor de la llengua pròpia. La finalitat de l'OCB és arribar directament a més de 12.000 persones durant l'any 2009. La campanya aprofita la xarxa associativa existent i centra la seva acció en aquelles entitats a les quals històricament ha estat més difícil arribar-hi. L'OCB s'adreçar-se a clubs esportius, associacions de la tercera edat i entitats de nouvinguts, entre d'altres. Amb aquesta finalitat, l'entitat ha elaborat diferents materials de campanya, entre els quals destaca la famosa tassa de cafè, que té com a finalitat fer més lleugeres les trobades. L'OCB també ha editat fulls explicatius de la campanya, argumentaris en diferents idiomes i, fins i tot, sobres de sucre i galetes.
CÈSAR MATEU I BELTRAN. Cap del Servei de Dinamització Lingüística. Ajuntament d'Almassora.
Serveis Lingüístics Municipals Valencians: una xarxa creada pels tècnics locals
Els tècnics hem assumit la coordinació dels serveis lingüístics de les administracions locals valencianes; a la Comunitat Valenciana, encara no existeix cap estructura supramunicipal semblant al Consorci de Normalització Lingüística. Els tècnics mantenim reunions periòdiques per a coordinar les nostres activitats i projectes conjunts, un fet que suposa un important estalvi de recursos tant humans com materials, a més del corresponent abaratiment de costos. Des del 20 de setembre de 2002, l'abast geogràfic de les reunions és tota la Comunitat Valenciana, amb incorporacions graduals, conforme es van creant noves oficines, de manera que constituïm una xarxa tècnica oberta. Les TIC permeten fer viable la xarxa amb eines com la llista de correu electrònic i diverses pàgines web.atius de la campanya, argumentaris en diferents idiomes i, fins i tot, sobres de sucre i galetes.
JAUME PIQUER I JORDANA. Consell Participatiu per a la Llengua de l'Ajuntament de Girona
La música en català a les activitats lúdiques
La música és un complement molt important de la majoria d'activitats lúdiques que se celebren, per qualsevol motiu, a qualsevol part del món. Farem evident la necessitat de promoure l'ús de la nostra música, com la cosa més normal del món, davant del menyspreu que pateixen en molts espais i situacions que continuen ignorant aquesta realitat. Posarem com a exemples de bones pràctiques l'edició i distribució dels CD Engresca't i Nadal amb ritme, i la implantació d'un fil musical a la zona d'atraccions de les Fires de Sant Narcís de Girona.
MARTA JUNCADELLA I FORTUNY. Responsable d'Assessorament Lingüístic i Terminologia. Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona
Projecte interuniversitari de qualitat en l'assessorament lingüístic
L'experiència mostra el treball realitzat en el marc del projecte Millora de la qualitat en l'assessorament lingüístic, en què han treballat els serveis lingüístics de la UAB, UB, UdG, UPC, URV i UV. L'objectiu últim del projecte és garantir uns serveis de qualitat dins l'àmbit de l'assessorament lingüístic universitari. Per assolir-lo, el projecte s'ha dividit en diverses fases. En la primera, s'han treballat dos aspectes cabdals: d'una banda, l'establiment d'un procediment per garantir la qualitat lingüística dels textos d'àmbit universitari (variables de qualitat, control de qualitat, etc.) i, de l'altra, el treball de bones pràctiques amb els col.laboradors (selecció, acollida, etc.). En properes fases està previst treballar altres aspectes, com poden ser els processos amb els clients, per exemple.
NOEMÍ UBACH CODINA. Responsable d'Activitats. Consorci per a la Normalització Lingüística.
El foment de la llengua en el col·lectiu de persones xineses. Una experiència del CPNL
Actuacions, estratègies i recursos per acostar la llengua catalana al col.lectiu de persones xineses. El CPNL explica l'experiència dels darrers anys en què el nombre de persones xineses inscrites als cursos de català ha augmentat considerablement, amb la intenció de superar els estereotips sobre les comunitats d'immigrants a Catalunya,